LA SOCA,m'encanta aquesta sardana!
Sardana: La soca
Autor de la Música: Casanovas i Rigall, Carles
Autor de la Lletra: Casanovas i Rigall, Carles
Comentaris: Disc TOT MUSIC C-169. Grup Llops de Mar de Sant Feliu de Guíxols.
Lletra:
Curts:
Al migdia
quan el sol es ben alt
amb un plat d'engrunes
puja sol fins a dalt.
Al terrat obert
on els ocellets
picaran la sembra
que ell ha fet.
Com passeig de cada dia
vinc a veure la badia
el barret calat
l'avi Ricard.
La posta de sol de cada dia
ell veurà,
contarà les barques
mentres van arribant.
I caminarà
fins a dalt del far
guaitarà les ones
de la mar.
Quan el vent bufarà fresc
tornarà a casa refet
el barret calat
l'avi Ricard.
Llargs:
De l'arbre la soca
de les branques el fruit
les mans obertes
pluja de bon profit.
Hi ha a Catalunya tant bell amor
i prop del mar les branques
juguen amb les onades
i ......
La sardana ja ressona per arreu
i els dansaires la saltegen amb bon peu
i el repic de la tenora saltarà
i el compàs del contrabaix anirà marcant.
La minyona el temps passat de joventut
quan encara era branca del seu fruit
i al so de la sardana aniran cantant
mentres el sol de cada dia va marxant.
Branca, soca i arrels
canten a quatre veus
al mar.
LA BARCA XICA,preciosa.
música de Josep Mª Roglan
lletra Rafael Llop.
Amb l´esclop d´un pescador
m´he fet una barca xica.
D´un llàpis el pal major
i la vela més bonica
d´un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar
dels boixets d´una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.
Amb l´ala d´un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.
La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
a on només hi ha xanquet.
La meva barca és així
petita com una engruna
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il.luminant-li el camí.
I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa
vela inflada i remant fort
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.
Tothom dirà: Déu n´hi do!
tanta pesca no s´explica!
tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l´esclop d´un pescador.
Aquesta balada m'encanta!
TORNARÉ de Josep Lluís Ortega i Monasterio.
L´aire ardent de la terra enfebrada
sol d´estiu a les cales i al mar
tot pensant amb l´alota estimada
i el record d´una flor perfumada
feliç vaig cantant.
Tornaré quan es mori la tarda
tornaré pels camins de la mar
tornaré ple d´amor i esperança
a cercar la mirada encisera
d´aquests teus ulls blaus.
Tú també m´estimes.
Tú també penses en mí.
TÚ que dius coses tant belles, tú
quan tornaràs prop de mí.
Més enllà veig un cel ple d´estrelles
més enllà veig un arbre florit,
prop de mí una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents
a sobre el meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara,
tornaré amb la lluna de maig,
tornaré quan la nit ample i bruna,
entre canyes i pàlids silencis
escolti el meu cant.
Tú també m´estimes.
Tú també penses en mí.
Tú que dius coses tant belles, tú
quan tornaràs prop de mi.
Tu seràs menorquina estimada,
tú seràs a la vora del mar,
tú seras com un so de campanes,
la gran font per la set dels meus llavis que em crema la sang.
Sardana: Aromes de Queralt
Autor de la Música: Pérez i Ferràndiz, Nicanor
Autor de la Lletra: Torrents i Roca, Ramon
Té la cima del Queralt
les aromes sanitoses
i un alè baixant del cel
les ha fet miraculoses.
Lluminós i floreixent
cada aroma dóna vida
d'una planta beneïda
per l'Omnipotent.
Regalada amb riques fonts
tota verda i tota ufana,
té caients de Montserrat
que la fan més sobirana.
De la raça dels titans
l'anomenen gegantina
i la tenen per Regina
tots els bergadans. Oidà!
És un tros de paradís
trasplantat a Catalunya
tot enyor del cor allunya
i el torna feliç.
Hi ha un llençol brodat
d'estrelles
que l'acotxa cada nit.
Quan la nit és nebulosa
d'una Verge hermosa
rep l'esguard florit.
És la Verge Moreneta
que allí un jorn
es féu trobar
amb son Fill que l'acompanya
perquè a la muntanya
li fessin altar.
de les rudes farigoles,
bermellons i romaní.
Es congrien les aromes
sota les branques dels pins
sota les branques dels pins.
Quan hi puja l'estimada
s'omple tota de perfum
torna més enamorada
i a cada mirada
porta un brinc de llum.
Dolors ha dit...
Jo volia deixar una lletra d'una sardana que porta en el nou repertori el grup "Port Bo".
És una sardana de l'any 1936 i el seu autor era de Palamós.
Sardana: La puntaire de Rialt
Autor de la Música: Carbó i Parals, Eliseu
Autor de la Lletra: Carbó i Parals, Eliseu
Comentaris:
Lletra:
Curts:
La Puntaire del Rialt
l'àngel hermós de la costa
n'és l'encant de tots els ulls
des de Llançà fins a Tossa.
Els vells la guaiten somrient,
els nins a sa falda corren
i els braus mariners de la mar
tots la volen per esposa.
I els braus mariners de la mar
tots la volen per esposa.
Oh Puntaire de Rialt
oh Puntaire de Rialt
que n'ets de guapa
i de rumbosa.
Llargs:
N'és demà festa major.
Com s'afanya la minyona
com s'afanya a agullejar
la fina punta de blonda.
N'és demà festa major.
Com s'afanya la minyona
com s'afanya a agullejar
la fina punta de blonda.
Que la verge ha de lluir
el primer esguard de l'alba
prometença de l'aimant
que algun jorn en farà esposa
que el cor li te robat
brau pescador de la costa
que avui a gola nit
n'ha varat sa barca nova.
Tot ell es home de mar
espatllut de pit en fora
com un quitrà enmorenit
i un cor de nen que enamora.
Tot ell es home de mar
espatllut de pit en fora
com un quitrà enmorenit
i un cor de nen que enamora.
Oh, Puntaire de Rialt
oh Puntaire de Rialt
bé prou que saps
a qui adora, si!
