Les havaneres que més m'agraden:
Toni Subirana
Com
molta gent de la meva generació vaig sentir a parlar per primer cop
de l’havanera amb La gavina,
del mestre Sirés; i amb El meu avi,
del mestre Ortega Monasterio. Abans segurament només identificava
com havanera la de la Carmen,
de Bizet. La gavina
ens va arribar en la veu de Marina Rossell, una interpretació
atípica en l’univers havanerístic. La d’ella ha estat la versió
més popular i, tot s’ha de dir, en la que s’han basat
pràcticament tots el grups, exceptuant algun com Port Bo que l’han
millorat en alguns aspectes, sobre tot pel que fa a l’accentuació
dels versos (així diuen la nina dels
meus amors i no la
“niná”). La interpretació de la
cantant és vibrant i els arranjaments, amb predominància de la
mandolina, molt aconseguits. Trobo que es una havanera on la melodia
i la lletra encaixen perfectament i l’argument és senzill però
atractiu.
Per
altra banda, l’havanera que més estimo és la que vaig fer jo
mateix a partir d’un poema de les Cançons
de rem i de vela, de Josep Maria de
Sagarra, i que es coneix com Des del
llagut es veu el poble franc. La vaig
enregistrar en el disc monogràfic que vaig dedicar al poeta al 1994
i uns anys després vaig tenir una gran satisfacció quan el grup
Port Bo la va incloure en un dels seus discs. L’he cantat a la
majoria d’actuacions que he fet en els últims vint anys i el
públic sempre l’aplaudeix amb moltes ganes.
Toni
Subirana