TORNARÉ de Josep Lluís Ortega i Monasterio.
L´aire ardent de la terra enfebrada
sol d´estiu a les cales i al mar
tot pensant amb l´alota estimada
i el record d´una flor perfumada
feliç vaig cantant.
Tornaré quan es mori la tarda
tornaré pels camins de la mar
tornaré ple d´amor i esperança
a cercar la mirada encisera
d´aquests teus ulls blaus.
Tú també m´estimes.
Tú també penses en mí.
TÚ que dius coses tant belles, tú
quan tornaràs prop de mí.
Més enllà veig un cel ple d´estrelles
més enllà veig un arbre florit,
prop de mí una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents
a sobre el meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara,
tornaré amb la lluna de maig,
tornaré quan la nit ample i bruna,
entre canyes i pàlids silencis
escolti el meu cant.
Tú també m´estimes.
Tú també penses en mí.
Tú que dius coses tant belles, tú
quan tornaràs prop de mi.
Tu seràs menorquina estimada,
tú seràs a la vora del mar,
tú seras com un so de campanes,
la gran font per la set dels meus llavis que em crema la sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada