1 comentaris:

Neus ha dit...

MARTA DE JOAN MANEL SERRAT Hola Anna Maria,un plaer com sempre visitar el teu meravellós i cada cop més extens blog. Et deixo com a col.laboració,una cançó que no és havanera però és marinera. Un poema preciós del gran Joan Manel Serrat;MARTA. La coneixes? segur que si,una noia enemarada de la poesia com tu. Es podria cantar a ritme d'havanera? els mestres Bastons,Mas i Casanovas segur que ens ho diràn. Felicitats i endavant maca! Marta de Joan Manel Serrat La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol.  El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat.  Em parlen de Marta...   Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix,  i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà què és el que teix).  El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer  Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar  Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap.  Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar.  Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar.  Em parlen de Marta...-

LA XALANA

Anònim ha dit...

La Xalana

Quan canten les orenetes
a trenc d'alba al dematí,
quan el sol tot just desperta,
amb els amics, fem camí.
La barqueta aparellada
tot a punt per anar a pescar:
el volantí, sa galleda
i la cuca per escar.

Com belluga la xalana,
no s'atura, no està quieta.
Si no fos la tramuntana
i el vaivé de la barqueta
Quina angoixa que m'espera
amb aquesta suó freda,
marejat, secsejat i avorrit
amb lo be que podía estar al llit.

Els companys: pica que pica
tot rient i tot cantat
de serrans i julivies
es cubell van emplenant
A mi no em piquen ni els gombits,
només faig que badallar.
Si el mareig fos havanera,
jo en sería un recital. 

Com belluga la xalana....


FINAL
...que per quatre serrans mal comptats
ja aniré a comprar es peix al mercat.

Lletra de Carles Casanovas
Música Josep Bastons


Montserrat Vilalta de Llambilles

LA BOTIGUERA

                       

Anònim ha dit...

Aquí us deixo una de les meves preferides del mestre Mas,tot i felicitant-te per la bona pensada que has tingut fent aquest blog.
Molt artistic i molt ben fet.
La Botiguera ens agrada molt a Cassà per que Can Tramuntana és tota una institució.
Bona la lletra i bona la música.
Un 10 per l'Antoni Mas que va tenir la genial idea de fer un xotis en català!!
No sabia on posar la meva col.laboració i la deixo aquí sota la Barca Xica.No deu ser el lloc però en un lloc o altre s'ha de deixar.Després les deus anar col.locant com a entrades i posant fotos em figuro.
Jo vull demanar si és possible de que hi posis la música.Veig que no ni poses en aquest apartat però a mi m'agradaria molt Anna Maria Esther.
És que no sempre es pot disfrutar d'un xotis en català i interpretat per una cobla!!ho saben això a Madrid mestre??no els han hagut e retornar??

La versió dels Montgrins i Port Bo és bonissima!!podrà ser?
Doncs aquí la teniu..UN XOTIS EN CATALÀ TOCAT AMB COBLA!!!
VISCA CATALUNYA I VISCA CASSÀ DE LA SELVA 

Pilar

LA BOTIGUERA DE ANTONI MAS

Esparadrap, bitxos, confits

Llaminadures pels més petits

Bacallà sec, o remullat

I matapuses per al gos i el gat.

Si us plau nena

Fes com a can Tramuntana

Que demanes

I no et diuen mai que no.

Digue’m que vols ?

Que t’ho daré

Segur que en tinc

A un canto o altre del carrer.

Engüent de la serp

Solfat i perfum

Xerop per la tos

Carburo pel llum.

Fil d’empalomar

Botons de sotana de capella

Guardia civils

Midó i barnís

I espardenyes per ballar el xotís.


Está ben vist, i comprovat

Tens millor génere que cap supermercat.

Optalidons, flit pels mosquits

I mitja lliura de sigrons bullits

Crema pel cutis, i zotal

I un aguinaldo a l’arribar Nadal.

Si us plau nena

Fes com a can Tramuntana

Que demanes

I no et diuen mai que no.

Digue’m que vols ?

Que t’ho daré

Ja que amb aquest xotis

M’ho has demanat tan be.

LA SOCA

Dolors ha dit...

LA SOCA,m'encanta aquesta sardana!

Sardana: La soca
Autor de la Música: Casanovas i Rigall, Carles
Autor de la Lletra: Casanovas i Rigall, Carles
Comentaris: Disc TOT MUSIC C-169. Grup Llops de Mar de Sant Feliu de Guíxols.
Lletra:


Curts:
Al migdia
quan el sol es ben alt
amb un plat d'engrunes
puja sol fins a dalt.


Al terrat obert
on els ocellets
picaran la sembra
que ell ha fet.

                                                                                                       

Com passeig de cada dia
vinc a veure la badia
el barret calat
l'avi Ricard.                                                                 


La posta de sol de cada dia
ell veurà,
contarà les barques

mentres van arribant.           


I caminarà
fins a dalt del far
guaitarà les ones
de la mar.


Quan el vent bufarà fresc
tornarà a casa refet
el barret calat
l'avi Ricard.


Llargs:
De l'arbre la soca

de les branques el fruit                         
les mans obertes
pluja de bon profit.


Hi ha a Catalunya tant bell amor
i prop del mar les branques
juguen amb les onades
i ......


La sardana ja ressona per arreu
i els dansaires la saltegen amb bon peu
i el repic de la tenora saltarà
i el compàs del contrabaix anirà marcant.


La minyona el temps passat de joventut
quan encara era branca del seu fruit
i al so de la sardana aniran cantant
mentres el sol de cada dia va marxant.


Branca, soca i arrels
canten a quatre veus
al mar.

LA BARCA XICA

Dolors ha dit...

LA BARCA XICA,preciosa.
música de Josep Mª Roglan
lletra Rafael Llop.

Amb l´esclop d´un pescador
m´he fet una barca xica.
D´un llàpis el pal major
i la vela més bonica
d´un retall de mocador.

Els rems els he fet tallar
dels boixets d´una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.

Amb l´ala d´un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.

La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
a on només hi ha xanquet.

La meva barca és així
petita com una engruna
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il.luminant-li el camí.

I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa
vela inflada i remant fort
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.

Tothom dirà: Déu n´hi do!
tanta pesca no s´explica!
tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l´esclop d´un pescador.

TORNARÉ

Dolors ha dit...

Aquesta balada m'encanta!
TORNARÉ de Josep Lluís Ortega i Monasterio.

L´aire ardent de la terra enfebrada
sol d´estiu a les cales i al mar
tot pensant amb l´alota estimada
i el record d´una flor perfumada
feliç vaig cantant.
Tornaré quan es mori la tarda
tornaré pels camins de la mar
tornaré ple d´amor i esperança
a cercar la mirada encisera
d´aquests teus ulls blaus.

Tú també m´estimes.
Tú també penses en mí.
TÚ que dius coses tant belles, tú
quan tornaràs prop de mí.

Més enllà veig un cel ple d´estrelles
més enllà veig un arbre florit,
prop de mí una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents
a sobre el meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara,
tornaré amb la lluna de maig,
tornaré quan la nit ample i bruna,
entre canyes i pàlids silencis
escolti el meu cant.

Tú també m´estimes.
Tú també penses en mí.
Tú que dius coses tant belles, tú
quan tornaràs prop de mi.

Tu seràs menorquina estimada,
tú seràs a la vora del mar,
tú seras com un so de campanes,
la gran font per la set dels meus llavis que em crema la sang.

LES AROMES DE QUERALT

Dolors dijo...

Sardana: Aromes de Queralt

Autor de la Música: Pérez i Ferràndiz, Nicanor
Autor de la Lletra: Torrents i Roca, Ramon




Té la cima del Queralt
les aromes sanitoses
i un alè baixant del cel

les ha fet miraculoses.               
Lluminós i floreixent
cada aroma dóna vida
d'una planta beneïda
per l'Omnipotent.
Regalada amb riques fonts
tota verda i tota ufana,
té caients de Montserrat
que la fan més sobirana.
De la raça dels titans                               
l'anomenen gegantina

i la tenen per Regina                              
tots els bergadans. Oidà!
És un tros de paradís
trasplantat a Catalunya
tot enyor del cor allunya
i el torna feliç.

Hi ha un llençol brodat          
d'estrelles
que l'acotxa cada nit.
Quan la nit és nebulosa
d'una Verge hermosa
rep l'esguard florit.
És la Verge Moreneta
que allí un jorn
es féu trobar

amb son Fill que l'acompanya     
perquè a la muntanya                             
li fessin altar.
de les rudes farigoles,
bermellons i romaní.
Es congrien les aromes
sota les branques dels pins
sota les branques dels pins.
Quan hi puja l'estimada
s'omple tota de perfum
torna més enamorada
i a cada mirada
porta un brinc de llum.

LA PUNTAIRE DE RIALT

Dolors ha dit...

Jo volia deixar una lletra d'una sardana que porta en el nou repertori el grup "Port Bo".
És una sardana de l'any 1936 i el seu autor era de Palamós.

Sardana: La puntaire de Rialt
Autor de la Música: Carbó i Parals, Eliseu
Autor de la Lletra: Carbó i Parals, Eliseu
Comentaris:
Lletra:

Curts:
La Puntaire del Rialt
l'àngel hermós de la costa
n'és l'encant de tots els ulls
des de Llançà fins a Tossa.
Els vells la guaiten somrient,
els nins a sa falda corren
i els braus mariners de la mar
tots la volen per esposa.
I els braus mariners de la mar
tots la volen per esposa.
Oh Puntaire de Rialt
oh Puntaire de Rialt
que n'ets de guapa
i de rumbosa.

Llargs:
N'és demà festa major.
Com s'afanya la minyona
com s'afanya a agullejar
la fina punta de blonda.
N'és demà festa major.
Com s'afanya la minyona
com s'afanya a agullejar
la fina punta de blonda.
Que la verge ha de lluir
el primer esguard de l'alba
prometença de l'aimant
que algun jorn en farà esposa
que el cor li te robat
brau pescador de la costa
que avui a gola nit
n'ha varat sa barca nova.
Tot ell es home de mar
espatllut de pit en fora
com un quitrà enmorenit
i un cor de nen que enamora.
Tot ell es home de mar
espatllut de pit en fora
com un quitrà enmorenit
i un cor de nen que enamora.
Oh, Puntaire de Rialt
oh Puntaire de Rialt
bé prou que saps
a qui adora, si!