1 de set. 2014

   Les havaneres que més m'agraden: 

 Quim Mas de Els Pescadors de l'Escala
                                                                                                        
                                                                              



Per a parlar de les havaneres que més m’agraden haig de diferenciar entre aquelles que m’agrada escoltar i les que m’agrada cantar. No sempre coincideixen. Hi ha havaneres que em resulten incòmodes de cantar, que crec que no els sé treure el profit, que m’avorreixen i en canvi cantades per segons qui m’entusiasmen. Gairebé sempre, en les meves eleccions –no ho puc evitar –tinc en compte la manera de cantar, la manera d’emetre la veu dels altres cantants. És a dir que fins i tot en aquelles que no canto jo, el meu gust depèn del cantant que les interpreta.

M’agradava molt escoltar l’havanera del Mestre Dabau amb lletra d’en Sagarra. M’agradava perquè sortia dels tòpics i ens presentava la platja del pescador, com si fos el seu taller, el seu lloc de treball. Fins i tot aquest realisme em semblava ple de poesia. De les amoroses m’agrada escoltar “Ulls verds” d’en Viladesau. Una mica tensa, lluent, vibrant com un solo de tenora. D’en Bastons n’hi ha tantes que m’agraden que em costa decidir-me però la que trobo més espectacular és “El mariner de terra endins”. Està feta sense complexes, sense miraments, espontània. Aquesta també m’agrada cantar-la perquè puc desplegar la veu. Hi ha infinitat d’havaneres que en les notes agudes hi trobes les vocals més inapropiades. La “i” i la “u”. Com per exemple “Cala Montgó d’en Carreras. És bonic anar a l’agut, és un Sol, però amb la “u”? El mateix passa amb moltes havaneres antigues. “¡Bergantiiin!” Mare meva!

Una cançó per a que sigui de bon cantar no ha d’estar atapeïda de lletra. La pronunciació trenca el fil vocal. Has de poder pronunciar tranquil·lament amb els accents ben posats, norma que es transgredeix contínuament en l’havanera. Una bona melodia fa gaudir al cantant com en “La barca xica” del malaurat Roglàn. Haig de confessar que de les clàssiques m’agraden gairebé totes. Excepte “La caña dulce” que és molt carrinclona. M’agrada que expliquin històries com en els boleros. El adiós del soldado, Allá en la Habana, Mi madre fue una mulata, etc. N’hi ha que musicalment son petites joies com el “Tú”, “La península”, “La bella cubana”. De vegades tendim a cantar-les amb pocs matisos, sense parar-nos a “dir” cada una de les paraules. Ens fa vergonya posar-hi sentiment: “...no llores mi vida / no llores mi amor / mira que tus lágrimas me causan dolor”. Això ha d’emocionar i si no emociona és que ho fem malament. Totes aquestes havaneres clàssiques m’agrada molt cantar-les i penso que encara m’han d’ensenyar molt. Potser quan sigui gran!

Darrerament l’Albert Prat ens està presentant havaneres cada vegada més originals. Tenen personalitat i son agradables de cantar. Segurament si tingués un bon lletrista al costat encara en trauríem més suc. La lletra és més important del que ens pensem. El text suggereix, planteja canvis, matisos, intensitats. Potser, i parlo en general, encara no sabem com utilitzar l’havanera per a expressar els nostres sentiments i decepcions reals. Caure en el bucolisme ens pot portar a crear un gènere buit, frívol, superficial. Ja està bé de veles blanques, sirenes, pescadors vells i tota la processó. Cal parlar de sentiments reals. Si més no és el que jo penso.

Fiat lux!
Quim Mas

22 de jul. 2014

   Les havaneres que més m'agraden: 
 Albert Prat Vila de Els Pescadors de l'Escala
                                                    


Potser sonarà estrany si dic que per mi cada havanera te el seu moment i el seu lloc d’escoltar i que si la trec d’aquest context ja no es el mateix o no m’agrada tant? Ja se que pot sonar rar, bé de fet ho soc una mica, rar, imaginatiu, sensible i força maniàtic. Perquè dic això? doncs perquè en ma vida he escoltat molta música i de tota mena... de ben segur que és una deformació professional,  m’ha agradat situar-la sempre en un context determinat per la meva imaginació ... situació en un temps i en un lloc, per donar un exemple una mica exagerat  no hem passaria mai pel cap escoltar la Cavalcada de les Walkiries de Wagner i imaginar que succeeix en un paratge plàcid i amb unes condicions atmosfèriques “normals”, ho imagino al mig d’una tempesta amb trons i llamps i en un paisatge abrupte i fosc...
Amb les havaneres em passa el mateix, podria posar-ne moltes a la llista i si convingués  podria tirar-me floretes i dir que les que m’agraden més son les que escric jo perquè conec en el context que les imagino... doncs no, no cauré en aquest parany fàcil , de fet soc força complicat i de vegades rebuscat.., anem al grà!
Penso que una de les millors i mes encertades havaneres tan amb la lletra com en la música es per mi “ El mariner de Terra endins” amb lletra de Narcisa Oliver i música d’en Josep Bastons, m’emociona cada vegada que la cantem..., tardor, veig a aquell pastor que no ha vist mai el mar...me’l imagino tocant la flauta i pasturant el remat al mig de les muntanyes i que explica que no ha tingut mai diners per poder viatjar i veure el mar... , acompanyada  amb una música i una harmonia pràcticament perfecte, francament una havanera deliciosa i molt delicada, cada vegada que la interpretem  em bé un sentiment de pena per aquest pobre pastor que no va ser mai conscient del que es va perdre a la seva vida.. no veure mai el 
mar...!L’altre que només de cantar imagino la imatge... estiu, el cel i el mar anuats a l’horitzó, la imatge  d’aquella noia d’ulls verds de mirada tendre,nua i banyant-se en el blau mar  i aquell enamorat galant que volia aconseguir  els seus favors... fantàstica “ Ulls verds”  amb lletra de Josep Miquel Servià i música de Ricard Viladesau, per mi una altre de les joies que s’han composat.  Albert Prat i Vila

23 de febr. 2014

Les havaneres que més m'agraden:
Toni Subirana




Com molta gent de la meva generació vaig sentir a parlar per primer cop de l’havanera amb La gavina, del mestre Sirés; i amb El meu avi, del mestre Ortega Monasterio. Abans segurament només identificava com havanera la de la Carmen, de Bizet. La gavina ens va arribar en la veu de Marina Rossell, una interpretació atípica en l’univers havanerístic. La d’ella ha estat la versió més popular i, tot s’ha de dir, en la que s’han basat pràcticament tots el grups, exceptuant algun com Port Bo que l’han millorat en alguns aspectes, sobre tot pel que fa a l’accentuació dels versos (així diuen la nina dels meus amors i no la “niná”). La interpretació de la cantant és vibrant i els arranjaments, amb predominància de la mandolina, molt aconseguits. Trobo que es una havanera on la melodia i la lletra encaixen perfectament i l’argument és senzill però atractiu.

Per altra banda, l’havanera que més estimo és la que vaig fer jo mateix a partir d’un poema de les Cançons de rem i de vela, de Josep Maria de Sagarra, i que es coneix com Des del llagut es veu el poble franc. La vaig enregistrar en el disc monogràfic que vaig dedicar al poeta al 1994 i uns anys després vaig tenir una gran satisfacció quan el grup Port Bo la va incloure en un dels seus discs. L’he cantat a la majoria d’actuacions que he fet en els últims vint anys i el públic sempre l’aplaudeix amb moltes ganes.

Toni Subirana

31 de des. 2013

   Les havaneres que més m'agraden:
 RICARD PENYA-ROJA dels grups Marejol i Mar Endins



Del repertori d’havaneres hauriem de separar-ne, les populars, les incorporades tant en català com en castellà, les més recents i, fins i tot, els nous ritmes asimilats pels grups com poden ser, pel seu èxit, els boleros.
Sempre hi hauràn cançons preferides i de ben segur no seríen les mateixes si ho preguntessim a cada grup, a cadescún dels cantaires o bé als espectadors. També té molt a veure les preferencies, segons l’èxit que té cada cançó a l’hora d’incloure-la al repertori. La darrera paraula sempre és del públic, que marca el repertori amb la seva acceptació o disconformitat, que es palpen.
Jo, particularment podría escullir-ne com a preferides unes quantes, tot i que les estimo a totes, i ho faría del repertori del grup perque son ja triades, per exemple : Entre les barques, Un cant d’amor, El cant del mar, Bitxinxo, Lola la tabernera, Ulls de mar, La reina del placer, Plora guitarra, Maitetxu, Amor perdut, La reina del placer, A la orilla de un palmar, Cubanita preciosa, La balada d’en Lucas, La canço del mestral, etc. etc. etc.
Perquè t’agraden? Doncs unes per la seva musicalitat, altres per la rítmica animosa i altres perque, a més, la seva lletra et recorda situacions, emocions i moments personals.
Aixó és l’havanera.

Ricard Penya-Roja

29 de nov. 2013

Les havaneres que més m'agraden:
 NÚRIA BERENGUERAS dona pionera en l'havanera catalana







N´hi ha forces, però voldria destacar-ne tres pel que signifiquen per a mi.



EL MAR ÉS …………………Lletra d´en Josep mª Andreu

………………….Música del mestre León Borrell



Una de les que més m´agrada, amb un poema que ja només d´escoltar-lo sense música et transmet emocions, imagina´t quan li poses música del mestre L. Borrell que li va afegir la calidesa que t´envolta sense que t´adonis, amb una harmonia segons el meu criteri , preciosa!

Núria Berengueras i “QUATRE VEUS” la vàrem presentar al 1er. Festival d´havaneres al que llavors era el TEATRE ESCALA de Barcelona, varem guanyar el segon guardó de vint cançons participants .Una havanera de la que en guardo un record molt especial!.



PESCADORS DE CATALUNYA……………Lletra d´ Antònia Abante (poetessa)

…………….Música Joan Albert Amargós



Aquesta havanera és d´un registre poc habitual en quan a la música. En J.A. Amargós li dona una cadencia que ens recorda la música de F. Monpou.La lletra d´una manera senzilla , poética i aclaridora ens transporta al món dels pescadors, un tema mariner per exelència.

Per això la tinc , com una de les meves predilectes, a més de que la música la va composar un dels millors autors contemporanis que tenim a Catalunya i de reconegut prestigi .



EL MEU AVI ………………………………..lletra i Música J.L.Ortega i Monasterio



Encara que sembli un tòpic , no puc deixar de posar aquesta cançó com la més emblemática del món de l´havanera i a més sens dubte, l´Havanera és el què és , gràcies a aquesta composició.

Tot el que es fa avui dia en el camp de l´havanera ho debem a EL MEU AVI.

NURIA BERENGUERAS

24 de set. 2011


1 comentaris:


Neus ha dit...
MARTA DE JOAN MANEL SERRAT Hola Anna Maria,un plaer com sempre visitar el teu meravellós i cada cop més extens blog. Et deixo com a col.laboració,una cançó que no és havanera però és marinera. Un poema preciós del gran Joan Manel Serrat;MARTA. La coneixes? segur que si,una noia enemarada de la poesia com tu. Es podria cantar a ritme d'havanera? els mestres Bastons,Mas i Casanovas segur que ens ho diràn. Felicitats i endavant maca! Marta de Joan Manel Serrat La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol.  El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat.  Em parlen de Marta...   Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix,  i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà què és el que teix).  El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer  Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar  Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap.  Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar.  Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar.  Em parlen de Marta...-

22 de maig 2011

LA XALANA

Anònim ha dit...

La Xalana


Quan canten les orenetes
a trenc d'alba al dematí,
quan el sol tot just desperta,
amb els amics, fem camí.
La barqueta aparellada
tot a punt per anar a pescar:
el volantí, sa galleda
i la cuca per escar.

Com belluga la xalana,
no s'atura, no està quieta.
Si no fos la tramuntana
i el vaivé de la barqueta
Quina angoixa que m'espera
amb aquesta suó freda,
marejat, secsejat i avorrit
amb lo be que podía estar al llit.

Els companys: pica que pica
tot rient i tot cantat
de serrans i julivies
es cubell van emplenant
A mi no em piquen ni els gombits,
només faig que badallar.
Si el mareig fos havanera,
jo en sería un recital. 

Com belluga la xalana....


FINAL
...que per quatre serrans mal comptats
ja aniré a comprar es peix al mercat.

Lletra de Carles Casanovas
Música Josep Bastons


Montserrat Vilalta de Llambilles