Les havaneres que més m'agraden:

Toni Subirana

Com molta gent de la meva generació vaig sentir a parlar per primer cop de l’havanera amb La gavina, del mestre Sirés; i amb El meu avi, del mestre Ortega Monasterio. Abans segurament només identificava com havanera la de la Carmen, de Bizet. La gavina ens va arribar en la veu de Marina Rossell, una interpretació atípica en l’univers havanerístic. La d’ella ha estat la versió més popular i, tot s’ha de dir, en la que s’han basat pràcticament tots el grups, exceptuant algun com Port Bo que l’han millorat en alguns aspectes, sobre tot pel que fa a l’accentuació dels versos (així diuen la nina dels meus amors i no la “niná”). La interpretació de la cantant és vibrant i els arranjaments, amb predominància de la mandolina, molt aconseguits. Trobo que es una havanera on la melodia i la lletra encaixen perfectament i l’argument és senzill però atractiu.

Per altra banda, l’havanera que més estimo és la que vaig fer jo mateix a partir d’un poema de les Cançons de rem i de vela, de Josep Maria de Sagarra, i que es coneix com Des del llagut es veu el poble franc. La vaig enregistrar en el disc monogràfic que vaig dedicar al poeta al 1994 i uns anys després vaig tenir una gran satisfacció quan el grup Port Bo la va incloure en un dels seus discs. L’he cantat a la majoria d’actuacions que he fet en els últims vint anys i el públic sempre l’aplaudeix amb moltes ganes.

Toni Subirana