1 comentaris:

Neus ha dit...

MARTA DE JOAN MANEL SERRAT Hola Anna Maria,un plaer com sempre visitar el teu meravellós i cada cop més extens blog. Et deixo com a col.laboració,una cançó que no és havanera però és marinera. Un poema preciós del gran Joan Manel Serrat;MARTA. La coneixes? segur que si,una noia enemarada de la poesia com tu. Es podria cantar a ritme d'havanera? els mestres Bastons,Mas i Casanovas segur que ens ho diràn. Felicitats i endavant maca! Marta de Joan Manel Serrat La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol.  El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat.  Em parlen de Marta...   Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix,  i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà què és el que teix).  El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer  Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar  Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap.  Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar.  Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar.  Em parlen de Marta...-