Les havaneres que més m'agraden: 

 Albert Prat Vila de Els Pescadors de l'Escala

                                                    

Potser sonarà estrany si dic que per mi cada havanera te el seu moment i el seu lloc d’escoltar i que si la trec d’aquest context ja no es el mateix o no m’agrada tant? Ja se que pot sonar rar, bé de fet ho soc una mica, rar, imaginatiu, sensible i força maniàtic. Perquè dic això? doncs perquè en ma vida he escoltat molta música i de tota mena... de ben segur que és una deformació professional,  m’ha agradat situar-la sempre en un context determinat per la meva imaginació ... situació en un temps i en un lloc, per donar un exemple una mica exagerat  no hem passaria mai pel cap escoltar la Cavalcada de les Walkiries de Wagner i imaginar que succeeix en un paratge plàcid i amb unes condicions atmosfèriques “normals”, ho imagino al mig d’una tempesta amb trons i llamps i en un paisatge abrupte i fosc...

Amb les havaneres em passa el mateix, podria posar-ne moltes a la llista i si convingués  podria tirar-me floretes i dir que les que m’agraden més son les que escric jo perquè conec en el context que les imagino... doncs no, no cauré en aquest parany fàcil , de fet soc força complicat i de vegades rebuscat.., anem al grà!

Penso que una de les millors i mes encertades havaneres tan amb la lletra com en la música es per mi “ El mariner de Terra endins” amb lletra de Narcisa Oliver i música d’en Josep Bastons, m’emociona cada vegada que la cantem..., tardor, veig a aquell pastor que no ha vist mai el mar...me’l imagino tocant la flauta i pasturant el remat al mig de les muntanyes i que explica que no ha tingut mai diners per poder viatjar i veure el mar... , acompanyada  amb una música i una harmonia pràcticament perfecte, francament una havanera deliciosa i molt delicada, cada vegada que la interpretem  em bé un sentiment de pena per aquest pobre pastor que no va ser mai conscient del que es va perdre a la seva vida.. no veure mai el 
mar...!L’altre que només de cantar imagino la imatge... estiu, el cel i el mar anuats a l’horitzó, la imatge  d’aquella noia d’ulls verds de mirada tendre,nua i banyant-se en el blau mar  i aquell enamorat galant que volia aconseguir  els seus favors... fantàstica “ Ulls verds”  amb lletra de Josep Miquel Servià i música de Ricard Viladesau, per mi una altre de les joies que s’han composat.  Albert Prat i Vila